Ricardo Bofill

Name: Art a Catalunya (1992)
Released: 1992-01-01
Rating: 10

Ricardo Bofill Levi va ser un arquitecte espanyol nascut el 5 de desembre de 1939 a Barcelona i mort el 14 de gener de 2022 a Barcelona. És especialment conegut a França per la creació dels espais Abraxas a Noisy-le-Grand i el barri d'Antígone a Montpeller. Les seves principals influències són els arquitectes Palladio, Mansart i Ledoux. Ricardo Bofill és fill del català Emilio Bofill y Benessat, arquitecte, i de la veneciana Maria Levi. Va començar els seus estudis a l'institut francès de Barcelona, la qual cosa li va permetre dominar aquesta llengua. Va continuar els seus estudis a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, fins a la seva expulsió pel seu activisme dins del Partit Socialista Unificat de Catalunya. També forma part, amb altres intel·lectuals espanyols dels anys 60, de l'esquerra divina. La seva acció antifranquista el va portar a continuar els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura de Ginebra. No va tornar a Barcelona fins després de la mort de Franco el 1975. El 1963 s'envolta d'arquitectes, enginyers, sociòlegs i filòsofs, nucli del que avui és l'Atelier d'Arquitectura Ricardo Bofill. El grup es va traslladar a Barcelona l'any 1975 a una antiga fàbrica de ciment, La Fabrica, una iniciativa que des d'aleshores s'ha convertit en habitual en el món de l'art però que és una innovació aleshores. Aquest equip internacional opera a tot el món i utilitza tècniques i coneixements moderns acumulats durant quaranta anys. El dibuix de la ciutat és una disciplina molt estudiada pel Taller d'Arquitectura, sobretot a les ciutats de Bordeus, Luxemburg i Madrid, així com a Boston als Estats Units i a Kobe al Japó. Entre els principals projectes desenvolupats a la Xina es troben el concurs per a la ciutat olímpica de Qingdao, Landmark Buildings, un complex d'edificis de gran alçada, les noves zones residencials "The Reflections and Sunshine Upper East Side", l'Hotel Shangrila, tots tres acabats a la Xina. 2009. El barri d'Antígona de Montpeller, el projecte del qual iniciat l'any 1980 continua enriquint-se amb nous edificis, testimonia aquest plantejament: un tros de ciutat dissenyat i construït pel taller. Entre les principals infraestructures construïdes a Espanya, cal destacar l'aeroport internacional de Barcelona-El Prat l'any 1992 i la seva ampliació, la nova terminal T1, lliurada el juny de 2009. A Madrid, el Palau de Congressos (es) és el de les obres més importants de la capital espanyola. En l'àmbit dels equipaments culturals, Ricardo Bofill Taller d'Arquitectura va construir el centre de música Arsenal de Metz, el TNC - Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona, la Shepherd School of Music, dins la Universitat Rice de Houston, i el Miguel -Delibes Cultural. Centre de Valladolid. Entre els projectes d'oficines realitzats a París, destaquen l'edifici d'oficines Paribas Marché Saint-Honoré i les oficines centrals de Rochas, Dior, Decaux, Axa i Cartier. També destaca, en la categoria de gratacels, el Donnelley Building de Chicago, seguit del recentíssim Dearborn Center i l'edifici representatiu de l'empresa Shiseido a Tòquio. Ricardo Bofill va morir el 14 de gener de 2022 a Barcelona als 82 anys per complicacions relacionades amb la Covid-19.